Aquest és un petit espai d'il·lustracions aleatòries. Cada visita pot mostrar una imatge diferent; la idea és mirar-la sense pressa i deixar que el detall canviï l'estat d'ànim.

La llengua principal d'aquest racó és el català. Els textos que l'acompanyen parlen de paraules, costums, llibres, música, memòria i petites coses quotidianes.

Bon dia, bona tarda i bona nit. Gràcies, si us plau, fins aviat. Són expressions senzilles que viuen de manera diferent en cada conversa i en cada lloc.

El català es parla en diversos territoris: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja, la Catalunya Nord i l'Alguer, amb varietats pròpies i una història compartida.

Una llengua no és només un inventari de paraules. També és una manera de saludar, de fer broma, de recordar una recepta, d'explicar una història i de posar nom a un paisatge.

A Andorra, el català és la llengua oficial de l'Estat. A la resta de territoris conviu amb altres llengües i amb formes locals que aporten ritmes, accents i vocabulari propi.

La ela geminada s'escriu l·l. Apareix en paraules com il·lustració, col·lecció, tranquil·litat o paral·lel. És un detall petit, però molt recognoscible de l'ortografia catalana.

Els accents també tenen personalitat: à, è, é, í, ò, ó, ú. I encara hi ha la dièresi, com a veïna o pingüí, i la ce trencada, com a plaça o cançó.

Paraules que fan casa: aixopluc, enyor, xafogor, badar, remor, capvespre, pessigolles. No cal traduir-les sempre; de vegades n'hi ha prou amb deixar-les sonar.

Hi ha paraules molt quotidianes que canvien segons el territori. Eixir i sortir, xiquet i nen, espill i mirall, moix i gat: la varietat també forma part de la llengua.

Sant Jordi se celebra el 23 d'abril amb llibres i roses. La festa barreja carrer, literatura i afecte; és una de les imatges més conegudes de la cultura catalana contemporània.

El pa amb tomàquet és una idea senzilla: pa, tomàquet, oli i sal. Com passa amb tantes coses quotidianes, cada casa en té la seva manera i cada conversa la seva opinió.

Ramon Llull va escriure en català a l'edat mitjana i és una figura central de la tradició literària. Segles després, la llengua continua canviant amb cada generació i cada pantalla.

De la poesia a la novel·la, del teatre al còmic, la creació en català ha trobat moltes formes. Aquest lloc només n'agafa una de molt petita: mirar imatges i deixar-hi paraules al costat.

Mercè Rodoreda, Joan Fuster, Maria-Mercè Marçal, Josep Pla, Ausiàs March i moltes altres veus formen part d'una literatura extensa, diversa i impossible de resumir en quatre línies.

També hi ha cançons, rondalles, dites, teatre popular, castells, festes majors, havaneres, sardanes i mil formes locals de fer comunitat. No cal que tot aparegui alhora.

Una web petita també pot tenir una veu pròpia. No necessita semblar una enciclopèdia: n'hi ha prou que el català hi sigui present de manera real, llegible i coherent amb el que s'hi fa.

Aquestes notes no volen definir una cultura sencera. Són fragments: una paraula, una data, un record, una curiositat. El centre continua sent la il·lustració i el gest de tornar a mirar.

El domini .cat representa a Internet la comunitat lingüística i cultural catalana. Aquest racó hi participa amb contingut en català i amb una intenció d'ús explícita i senzilla.

Fer servir una llengua a Internet és també escriure menús, títols, descripcions, textos alternatius i petites frases que normalment passen desapercebudes, però que també compten.

Si una imatge falla, hi ha un petit somriure de reserva. Si tot funciona, només cal clicar la il·lustració per fer-la girar i tornar a començar amb una altra visita.

Fet amb cura, en català, sense presses. Una pàgina mínima pot continuar sent mínima encara que al voltant hi hagi moltes paraules dites fluixet.